CONCLUSIÓ FINAL

Aquest llibre és un d'eixos llibres que et fa recapacitar i pensar molts aspectes de la història de la humanitat. Personalment, m'agraden aquests tipus de llibres que et fan pensar i donar-li voltes al cap i sobretot, et fan créixer culturalment i com a persona. No ho recomane, per altra part, a aquells que no estan molt interessats en la lectura, ja que pense que pot ser un poc avorrit per a ells. No obstant, he d' admetre que és un llibre molt complet que detalla la vida de Domenico Scandella i el procés que va tindre lloc al segle XVI contra ell. No hem d'oblidar que aquest és solament un dels tants i tants de processos que van tindre lloc contra tantes persones que foren culpades per heretgia. I, a més, aquest tipus de llibres ens ajuden a conéixer un poc millor el nostre passat i ens enriqueixen. Us anime a que us adentreu en la lectura perquè com diu la frase cèlebre, "LA LECTURA ÉS EL VIATGE DELS QUE NO PODEN PRENDRE EL TREN".

SEGONA SENTÈNCIA I TORTURA.

Després d'un altre interrogatori (19 de juliol) , li va ser assignat un defensor d'ofici, qui va presentar una extensa defensa que exculpava el moliner i a més demanava la seua absolució. Més tard, el tribunal li va demanar que confessara qui eren els seus còmplices si no volia enfrontar-se a la tortura. Menocchio va respondre que no es recordava d'haver dialogat, i després d'açò va ser lligat per a iniciar la tortura. Després de diversos testimonis, Menocchio va ser preparat per al turment de la soga. Al veure que no podien traure-li cap informació, ho van deslligar i ho van conduir a la presó. En 1601 mor cremat viu culpable d'heretge i inclús heresiarca.

PRIMERA SENTÈNCIA . FORMATGE I ELS CUCS.

El dia en què Menocchio envia la seua carta als inquisidors, es reunien els jutges per a dictar sentència, que va arribar el 17 de maig. El que més impressiona d'ella és l'extensió, ja que és 4 o 5 vegades més llarga que qualsevol extensió. Aquest és un clar símptoma de la importància que va cobrar el cas del moliner en la seua època i del que encara hui, es guarda memòria. A mesura que avancem llegint, anem veient com Menocchio es manté ferm davant les seues opinions, que són totalment contràries a les dels testimonis. És obvi, que l'única cosa que el moliner volia era no ser condemnat i demostrar al tribunal que no era un heretge com tots havien pensat i acusat. De vegades, podem veure com pretén disculpar-se dient que totes les paraules posades en la seua boca han sigut obra del dimoni. Durant 2 anys, Menocchio va estar empresonat en la presó de Concòrdia.

PROCÉS INQUISITORIAL.

La Inquisició era un Tribunal que tènia com a missió la defensa de la fe i la moral de l'Església catòlica, per mitjà de la persecució dels delictes que atemptaren contra una o altra (la fe o la moral) . La base jurídica en què es recolzava el Tribunal del Sant Ofici era el mateix que servia de fonament al Dret Penal i Processal de Castella o d'Aragó, de Catalunya o de València, o de Navarra. El Procés Penal Inquisitiu o Procés Inquisitorial va ser el tipus de procés penal utilitzat per la Inquisició espanyola des de la seua fundació a la seua extinció. Però no sols va ser utilitzat per la Inquisició, sinó també per tots o quasi tots els Tribunals Penals de tots o quasi tots els regnes de l'Europa continental des del segle XIII al XVIII.

ETAPES DEL PROCÉS: 

- Durant la primera part del procés, la FASE INQUISITIVA, el sospitós sobre el qual requeien indicis de culpabilitat ignorava quins càrrecs s'acumulaven contra ell. No se li indicava de quins delictes se li suposava autor. La FASE SUMÀRIA, es portava en secret i el reu es trobava indefens fins a l'obertura de la segona fase del procés.

 - En la segona part del procés, la FASE JUDICIAL, el reu continuava indefens, perquè encara que en la fase probatòria podia proposar proves a favor seu, estes proves de la seua innocència es concebien com a mers escuts per a paralitzar o disminuir els efectes probatoris de les proves de la seua culpabilitat arreplegues pel jutge. 

PRIMER INTERROGATORI

Malgrat els consells que li havien donat, Menocchio es va mostrar extremadament loquaç. Va intentar presentar la seua postura davall un angle més favorable que el que tiren els testimonis.
"Durant el procés, el vicari general inclús va arribar a plantejar si estava realment sa. Un dels seus fills, Ziannuto, va començar a difondre el rumor que estava boig o possés; no obstant això el vicari no li va creure i el procés va seguir el seu curs."

FORMATGE I ELS CUCS- primera part.

El 28 de setembre de 1583 Menocchio va ser denunciat al Sant Ofici. L'acusació era haver pronunciat paraules herètiques sobre Crist. Menocchio havia intentat difondre les seues opinions, argumentant-les. Un mes més tard, es va iniciar una enquesta en Portogruaro en la qual, diversos interrogats van llançar testimonis en contra de Menocchio. Quasi tots els interrogats van declarar conéixer Menocchio i molts d'ells afirmaren que les seues afirmacions dataven de 30 anys abans. No blasfemava solament, sinó que deia que blasfemar no era pecat. Els seus fills de seguida s'adonaren que el responsable de la denúncia fou Odorico Vorai, que pertanyia al clergat de Montereale.


Aquest llibre ens mostra un clar exemple d'un procés inquisitorial al segle XVI. Ens permet veure, adonar-nos i entendre moltes aspectes de la societat de l'època en la que vivia Menocchio i tot el poder que l'Esglèsia tingué, durant tant de temps.

PORTADA EL FORMATGE I ELS CUCS

La foto que apareix a la portada és una part del quadre,del pintor holandés Hieronymus Bosch, El jardí de les delícies, en concret la part de la dreta que representa a l'infern, concretant inclús més és la part inferior. el pintor associa la música amb el pecat, per la quantitat d'instruments musicals que apareixen.

Tornant a la porció de quadre que apareix en el llibre, aquesta al·ludix a la accidia, a la luxúria i a la gola, tres dels pecats capitals.

 

 

 

Aquest és el quadre complet:

FORMATGE I ELS CUCS

Carlo Ginzburg naix a la ciutat italiana de Tori en 1939. És un dels historiadors més rellevants de l'actualitat i defensor del camp de la microhistòria. La seva obra més coneguda és Il formaggio e i vermi (1976, "El formatge i els cucs: El cosmos d'un moliner del segle XVI") que examinava les creences d'un heretge italià, Menocchio, qui termina els seus dies cremat viu.

En 1966 va publicar Les Batalles de la Nit, un estudi de la tradició popular visionària dels benandanti al Friül del segle XVI. Més endavant va tornar a estudiar les tradicions visionàries de l'època a Europa en el seu llibre de 1989 Èxtasis: Desxifrant el Sàbat de les Bruixes.





"Abans era vàlid acusar als que historiaven el passat de consignar únicament les "gestes dels reis". Hui en dia ja no ho és, perquè cada vegada s'investiga més sobre el que ells van callar, van expurgar o simplement van ignorar. "Qui va construir Tebes de les set portes?", pregunta el lector obrer de Brecht. Les fonts res ens diuen d'aquells obrers anònims, però la pregunta conserva tota la seua càrrega."


                                                                         Carlo Ginzburg.

      REPRESENTACIÓ MISTERI D'ELX 2014

Ara que estem donant en l'asignatura de valencià el Misteri d'Elx, aprofite per a deixar-vos unes imatges de la representació de l'any passat. Aquesta repesentació correspon a La festa, que és el segon dia que es representa aquesta obra única en el món i que es fa el dia 15 d'agost.

He de dir que durant els 10 anys que porte ací a Elx , mai no havia vist aquesta representació, solament un parell de vegades a la tele. L'any passat vaig tindre la sort de vore-la i no té res que vore amb el que podem apreciar per la tele.
De veritat que jo ho recomane a tot el món perquè es un espectacle digne de vore.

VACANCES DE PASQUA!!!

 BRUIXES-BRUSSEL·LES

Durant les vacances de pasqua he tingut el privil·legi de poder visitar aquestes dos ciutats i he admirat les maravilles que les ciutats europees amaguen. Aquestes són un exemple de ciutats que sempre recomanaria i a les quals sempre tornaria.

Aquest és el lloc on es troben la majoria de museus de Brussel·les. Ací podem trobar tant el Museu d'Història i d'Art com el Museu d'Armes i de la Guerra.

Aquest es l'Atòmium, situat a la ciutat de Brussel·les. És un dels monuments més importants de aquesta ciutat emblemàtica. Està format per una estructura de 102 metres i consta de 9 esferes d'acer de 18 metres de diàmetre i representa un cristall de ferro ampliat 165.000.000.000 de vegades. Fou construït en 1958 i disenyada per André Waterkeyn.  Si alguna vegada aneu a Brussel·les, no oblideu anar-hi !

I per últim Bruixes, una ciutat que amaga moltes llegendes i històries.
Situada a l'extrem nord-oest de Bèlgica a 90 quilòmetres de la capital Brussel·les , compta en el seu nucli urbà amb una població de 117.000 habitants.

AMSTERDAM-BRUSELAS

EL MEU PRÒXIM DESTÍ.

CONCLUSIÓ LES CENDRES DEL CAVALLER

Aquesta és l'última de les entrades que escriuré sobre aquest llibre. Joanot ens conta els darrers anys de la seua vida i com poc a poc, recupera l' honor i el llinatge de la seua família que tant li havia costat aconseguir i que havia vist caure durant tants anys.


Poc a poc he anat comprenent els sentiments de l'autor d'aquest relat i aquest llibre m'ha ajudat a vore la situació que vivien moltes famílies de l'època . També he vist  les actuacions en ocassions no massa acertades de Joanot però puc arribar a comprendre-les. No l'excuse, però si puc comprendre que en aquesta època ser el cap d'una família no era gens fàcil. Per això, és molt comprensible que Joanot es trobara en moltes ocassions en un carrer sense eixida i sense saber com havia d'actuar. No obstant això, actuà molt valerosament durant la seua vida decidint-se a ocupar un càrrec que no li corresponia.

En quant al llibre, pense que està molt ben estructurat i ens permet conéixer i entendre la vida de Joanot Martorell resumida en 228 pàgines, la qual cosa ens permet enriquir-nos culturalment i literària sense necessitat de llegir-nos tota la vida d'aquest i de qualsevol autor. A la mateixa vegada, trobe que he fet una bona elecciò amb aquest llibre tot i que a vegades ens resulte pessat i avorrit llegir lectures com aquestes. Pense que llegir aquests tipus de llibres ens ajuda a viatjar en el temps i adonar-nos com han canviat les coses i l'evolució que els èssers humans són capaços de dur a terme.

LES CENDRES DEL CAVALLER

En aquesta etapa del llibre, Joanot ja ha regresat d'Inglaterra amb tristesa perquè ha de deixar la seua estimada i seguir amb la seua vida a València. Durant el trajecte de retorn a la seua terra, el seu vaixell és atacat per uns pirates que li furten tota la mercancia que portaven damunt, i  Joanot es queda sense quasi diners. Ja a València comença amb els preparatius del matrimoni de la seua germana Isabel, que està compromesa amb Ausiàs March. El casament es celebra en febrer a Gandia , terra dels March i esdevé un acte públic i un dels esdeveniments més importants de l'any. No obstant això, en octobre Isabel mor i li deixa la seua herència al seu estimat.

Ací apareix un personatge que ja hem estudiar abans, Ausiàs March. Com ja sabíem, és conegut per les seues obres i és molt encertat pensar que molts dels seus poemes estaven dedicats a Isabel Martorell. Quan Isabel mor, li composa un poema que reproduïsc ara mateix:


Morta és ja la que tant he amat,
més jo son viu, veent ella morir:
amb gran amor, no es por bé soferir
que d'ella mort me puga haver llunyat.
Lla dec anar on és lo seu camí:
no sé què em té que en açò no m'acord.
Sembla que ho vull, mas no és ver, mort,
res no la tol al qui la vol per si. 

Podem comprovar el sentiment que Ausiàs tenia per la seua dona i la tristesa  que sent al veure-la morir.

Ellie Goulding- Love me like you do.

 Tremendament enamorada d'aquesta cançó.

LES CENDRES DEL CAVALLER

Continuant amb la lectura, podem confirmar el que abans havíem predit: l'amor cortés entre Lady Elisabeth (cosina del Rei Enric VI) i Joanot Martorell. Finalment aquest aconsegueix captar la seua atenció i jaure amb ella, a pesar d'estar compromesa amb el duc d'Alimburg.

Per altra part, Joanot demostra la seua valentia i humiltat deixant-se guanyar pel seu contrincant: el duc d'Alimburg. Això ho fa per tal que la seua estimada no estigués en un compromís i per tal d'estalviar una batalla a ultrança amb el seu enemic. Aquesta actuació té com a conseqüència que siga nomenat cavaller, cosa que ell havia estat esperant tant de temps.

Més endavant continuaré la meua lectura i posaré més entrades, encara queden pàgines que llegir i històries que descobrir de la vida d'aquest autor.

Exposició Joanot Martorell

En aquesta entrada trobem algunes imatges de la exposició de Joanot Martorell situada a la ciutat de València.

Ací tenim la notícia:

Una exposició sobre Joanot Martorell clou a València la commemoració del sis-centè aniversari del seu naixement

El sis-centè aniversari del naixement de Joanot Martorell, autor del 'Tirant lo Blanc', es clausura a València amb l'exposició 'Joanot Martorell. La tardor de la Cavalleria', comissariada per Eduard Mira i Christian Beaufort. L'exposició, que ocuparà el centre del Carme fins el 13 de març de 2011, evoca l'ambient cavalleresc que va inspirar el Tirant, amb cent trenta-dues peces (armadures, tapissos, espases…) de l'època procedents de vint-i-tres centres europeus.
Entre les peces més notables hi ha una armadura del 1450, la més completa que es conserva a tot el món, feta a la mateixa armeria que la de Martorell; l'espasa del rei d'Hongria; i un tapís que reprodueix un dels passatges de la guerra de Troia, protagonitzat per Aquil·les, del museu catedralici de Zamora.
L'exposició ofereix una visió impressionista de la vida de Joanot Martorell, explica Eduard Mira, que proposa l'exposició a partir de tres ciutats que representen tres etapes de la vida de Martorell: València, on va viure i es va formar; la cort de Westmister, que visità per l'honor de la seva germana Damiata; i Nàpols.

LES CENDRES DEL CAVALLER

Com vaig adelantar en l'altra entrada, Joanot Martorell ha de posar-se a disposició de la seua família com hereu del seu pare. Això implica dur a terme diferents tasques i es veu obligat a defensar la seua família amb ungles i dents. A mesura que vaig llegint més y més aquest llibre vaig comprenent millor el paper tan important que tenia l'honor en aquesta època.                                                                    

Es veu clarament  aquesta situació quan Joanot li declara la guerra a Joan de Montpalau per posar en perill el prestigi i l'honor de la seua família enganyant la seua germana. Fins i tot pensa desafiar la paraula de la Reina, que no li permet tindre una batalla dintre del seu regne.

 Una vegada més, trobem la passió que tantes vegades hem vist i treballat: l'amor per una dona que es troba comprometida amb un altre home. Aquesta situació podem dir que correspon a l'amor cortés. No obstant, a pesar de la experiència del protagonista en aquest tema, es troba molt desconcertat perquè no sap com ha d'actuar davant la seua estimada .


Per altra part, trobem també el tema de la religió, que era un punt clau en aquesta època. Joanot diu que no li agraden les discussions amb religiosos perquè sempre acaben utilitzant la fe i la paraula de Déu per imposar la seua opinió.

 LES CENDRES DEL CAVALLER

Encara no porte llegit molt d'aquest llibre, no obstant la idea que puc traure del que porte llegit és que Joanot Martorell hagué de dur a terme activitats (com ara anar a la guerra i posar-se a disposició i servei del rei) que hauria d'haver fet el seu germà major Galceran pel fet de ser l'hereu i el primogènit. Això vol dir que per obligació i circumstàncies diverses, el protagonista d'aquesta història que narra la seua pròpia vida, es va veure obligat a madurar abans i a ocupar un càrrec molt important en l'època que consistia en administrar els béns i cuidar i mantindre la seua família.

SILVESTRE VILAPLANA

 LES CENDRES DEL CAVALLER

 Silvestre Vilaplana (Alcoi, 1969), professor de secundària, publicà en 2005 a Bromera Les cendres del cavaller, premi de novel·la ciutat d'Alzira 2003 i Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil 2006. Aquesta obra és una narració, en primera persona, de la vida de Joanot Martorell, l'autor de Tirant lo Blanc. Vilaplana es va llicenciar en filologia catalana a la Universitat d'Alacant i actualment és professor de secundària a l'institut La Foia d'Ibi (l'Alcoià). El 2011 rebé el premi Alfons el Magnànim per la seua novel·la El quadern de les vides perdudes. A més de novel·les juvenils, Vilaplana ha publicat poemaris.


 
 Les cendres del cavaller narra en primera persona la vida, tan intensa i apassionant com disortada, de Joanot Martorell: la lluita per conquerir Nàpols al costat d'Alfons el Magnànim, les intrigues viscudes com a conseller del Príncep de Viana o les relacionsamb el seu cunyat Ausiàs Marc. La primera biografia novel·lada de Joanot Martorell descobreix al gran públic l'autor fonamental del segle d'or de la nostra literatura.