CONCLUSIÓ FINAL

Aquest llibre és un d'eixos llibres que et fa recapacitar i pensar molts aspectes de la història de la humanitat. Personalment, m'agraden aquests tipus de llibres que et fan pensar i donar-li voltes al cap i sobretot, et fan créixer culturalment i com a persona. No ho recomane, per altra part, a aquells que no estan molt interessats en la lectura, ja que pense que pot ser un poc avorrit per a ells. No obstant, he d' admetre que és un llibre molt complet que detalla la vida de Domenico Scandella i el procés que va tindre lloc al segle XVI contra ell. No hem d'oblidar que aquest és solament un dels tants i tants de processos que van tindre lloc contra tantes persones que foren culpades per heretgia. I, a més, aquest tipus de llibres ens ajuden a conéixer un poc millor el nostre passat i ens enriqueixen. Us anime a que us adentreu en la lectura perquè com diu la frase cèlebre, "LA LECTURA ÉS EL VIATGE DELS QUE NO PODEN PRENDRE EL TREN".

SEGONA SENTÈNCIA I TORTURA.

Després d'un altre interrogatori (19 de juliol) , li va ser assignat un defensor d'ofici, qui va presentar una extensa defensa que exculpava el moliner i a més demanava la seua absolució. Més tard, el tribunal li va demanar que confessara qui eren els seus còmplices si no volia enfrontar-se a la tortura. Menocchio va respondre que no es recordava d'haver dialogat, i després d'açò va ser lligat per a iniciar la tortura. Després de diversos testimonis, Menocchio va ser preparat per al turment de la soga. Al veure que no podien traure-li cap informació, ho van deslligar i ho van conduir a la presó. En 1601 mor cremat viu culpable d'heretge i inclús heresiarca.

PRIMERA SENTÈNCIA . FORMATGE I ELS CUCS.

El dia en què Menocchio envia la seua carta als inquisidors, es reunien els jutges per a dictar sentència, que va arribar el 17 de maig. El que més impressiona d'ella és l'extensió, ja que és 4 o 5 vegades més llarga que qualsevol extensió. Aquest és un clar símptoma de la importància que va cobrar el cas del moliner en la seua època i del que encara hui, es guarda memòria. A mesura que avancem llegint, anem veient com Menocchio es manté ferm davant les seues opinions, que són totalment contràries a les dels testimonis. És obvi, que l'única cosa que el moliner volia era no ser condemnat i demostrar al tribunal que no era un heretge com tots havien pensat i acusat. De vegades, podem veure com pretén disculpar-se dient que totes les paraules posades en la seua boca han sigut obra del dimoni. Durant 2 anys, Menocchio va estar empresonat en la presó de Concòrdia.

PROCÉS INQUISITORIAL.

La Inquisició era un Tribunal que tènia com a missió la defensa de la fe i la moral de l'Església catòlica, per mitjà de la persecució dels delictes que atemptaren contra una o altra (la fe o la moral) . La base jurídica en què es recolzava el Tribunal del Sant Ofici era el mateix que servia de fonament al Dret Penal i Processal de Castella o d'Aragó, de Catalunya o de València, o de Navarra. El Procés Penal Inquisitiu o Procés Inquisitorial va ser el tipus de procés penal utilitzat per la Inquisició espanyola des de la seua fundació a la seua extinció. Però no sols va ser utilitzat per la Inquisició, sinó també per tots o quasi tots els Tribunals Penals de tots o quasi tots els regnes de l'Europa continental des del segle XIII al XVIII.

ETAPES DEL PROCÉS: 

- Durant la primera part del procés, la FASE INQUISITIVA, el sospitós sobre el qual requeien indicis de culpabilitat ignorava quins càrrecs s'acumulaven contra ell. No se li indicava de quins delictes se li suposava autor. La FASE SUMÀRIA, es portava en secret i el reu es trobava indefens fins a l'obertura de la segona fase del procés.

 - En la segona part del procés, la FASE JUDICIAL, el reu continuava indefens, perquè encara que en la fase probatòria podia proposar proves a favor seu, estes proves de la seua innocència es concebien com a mers escuts per a paralitzar o disminuir els efectes probatoris de les proves de la seua culpabilitat arreplegues pel jutge. 

PRIMER INTERROGATORI

Malgrat els consells que li havien donat, Menocchio es va mostrar extremadament loquaç. Va intentar presentar la seua postura davall un angle més favorable que el que tiren els testimonis.
"Durant el procés, el vicari general inclús va arribar a plantejar si estava realment sa. Un dels seus fills, Ziannuto, va començar a difondre el rumor que estava boig o possés; no obstant això el vicari no li va creure i el procés va seguir el seu curs."

FORMATGE I ELS CUCS- primera part.

El 28 de setembre de 1583 Menocchio va ser denunciat al Sant Ofici. L'acusació era haver pronunciat paraules herètiques sobre Crist. Menocchio havia intentat difondre les seues opinions, argumentant-les. Un mes més tard, es va iniciar una enquesta en Portogruaro en la qual, diversos interrogats van llançar testimonis en contra de Menocchio. Quasi tots els interrogats van declarar conéixer Menocchio i molts d'ells afirmaren que les seues afirmacions dataven de 30 anys abans. No blasfemava solament, sinó que deia que blasfemar no era pecat. Els seus fills de seguida s'adonaren que el responsable de la denúncia fou Odorico Vorai, que pertanyia al clergat de Montereale.


Aquest llibre ens mostra un clar exemple d'un procés inquisitorial al segle XVI. Ens permet veure, adonar-nos i entendre moltes aspectes de la societat de l'època en la que vivia Menocchio i tot el poder que l'Esglèsia tingué, durant tant de temps.