sábado, 29 de noviembre de 2014

CONCLUSIÓ LLIBRE DE LES BÈSTIES.

Del llibre que he llegit puc dir que m'ha agradat tant el contingut com la forma que té Ramon Llull de fer vore cóm era la societat en la seua època i les pautes que s'han de seguir per a governar de manera justa. Em pareix una molt bona idea açò de posar com a exemple els animals en lloc de persones humanes, ja que em sembla més fàcil comprendre el que l'autor vol dir amb les bèsties. També he de dir que aquest llibre originalment va ser escrit en valencià antic, i estic segura de que si l'haguérem d'haver llegit en el format original, moltes de les coses escrites no les haguérem entés. 
Per concluir, recomane tothom trie aquest llibre al menys una vegada en la seua vida perquè tal com va recomanar-me a mi el meu professor Carles, mereix la pena llegir-lo.

LLIBRE DE LES BÈSTIES. CAPÍTOLS VI i VII.


                                                               -CAPÍTOL VI-

Al capítol VI podem observar, només començar, cóm la rabosa pretén influir en les decisions del rei i, aquest, com que pensa que la rabosa l'ha ajudat molt i ha fet totes les coses bé, li otorga el càrrec de conseller. Aquesta decisió no agrada gens a la resta del consell i dels barons.

El lleopard es presenta davant la cort del rei desafiant qualsevol que defense l'actitud del rei, i solament és la pantera la que es proposa voluntària per a lluitar a causa de l'odi que havia nascut dins d'ella a partir de que el rei dels humans honrara més el lleopard.
Dins la lluita, el lleopard representa la veritat i la pantera la mentida, perquè tothom savia que el lleó havia desonrat Déu i la pantera eixí a la defensa del seu rei.

A la fi, el lleopard guanya la batalla i el rei queda com traïdor i deshonrat. Aleshores, l'odi creix dintre del lleó i mata el lleopard.

Per altra part, comencen les revolucions d'unes bèsties contra altres: abans hi havia estat la pantera conra el lleopard; després, el lleó contra el lleopard; i ara, la rabosa contra el bou. Un temps més tard, el bou mor i la rabosa ix amb la seua, com sempre havia passat.

Al finalitzar aquest capítol, hem de tenir en compte una frase molt important: "Després d'allò, la rabosa es va quedar molt contenta perquè feia anar al rei per on ella volia."
Açò ens recorda l'astúcia d'aquesta bèstia i la traició que va tramar amb l'elefant al principi del llibre. La rabosa li va dir que aconseguiria la mort del lleó i aquest podria arribar a ser rei.



                                                                -CAPÍTOL VII-

Al començament del capítol VII, hi ha un fragment clau per al desenllaç d'aquest llibre: "Perquè si en el cos de la rabosa hi ha joc per a la traïció i l'astúcia -es digué l'elefant-, en el meu, que és més gran, caben la lleialtat, la saviesa i l'enguiny".
Finalment, el lleó va adonar-se'n de tot el que havia fet la rabosa per ser conseller gràcies a l'elefant, el senglar, el conill i el paó i va matar la rabosa.
Després d'aquest fet, el consell tornà al bon estat i totes les desgràcies cesaren.

Fèlix, dugué aquest llibre al rei perquè vera com ha de reignar un rei i com s'ha de guardar d'un malvat consell i d'uns fals homes.
La gent creu que estar sol et fa un ser solitari, 
però no crec que això siga cert. 

Estar rodejat de la gent equivocada
és d'allò més solitari que hi ha al món. 

LLIBRE DE LES BÈSTIES. CAPÍTOL V.

En aquest capítol, l'autor de la novel·la parla de Déu i fa una adoració a la seua imatge.
Això ho podem vore en el següent fragment:

-Déu, que és el rei del cel i de la terra i de tot allò que existeix, és humil,
perquè totes les vegades que un el vol veure i parlar amb ell, pot fer-ho i
demanar-li totes es seues necessitats. Aquest rei no té porters a qui s´haja de donar diners, ni té consellers que per diners facen maldats ni enganys, ni creu en els afalacs de ningú, ni nomena veguers, jutges, alcaldes ni procuradors que siguen orgullosos vanagloriosos, avars, luxuriosos, injuriosos. ¡Beneït siga tal rei i beneïts siguen
tots aquells que l'estimen, el coneixen, l`honren i el serveixen!


Com podem observar, Ramon Llull tracta de fer una comparació de cóm es comporta el
ser humà (orgullós, avar...) frent a com és Déu (un ser humil i just).


Per altra part, del conte que la pantera conta al lleopard al començament del capítol
podem traure una idea ben clara: els èssers humans som materialistes per natura, i no
som sincers a l'hora de parlar de cóm es una persona interiorment quan aquesta persona ens proporciona bens materials. Així podem concloure que ens comportem d'una manera quan alguna cosa ens interessa i d'altra molt diferent quan les coses no ixen com nosaltres volem.



A mesura que vaig llegint el capítol, vaig donant-me compte d'una cosa molt clara: existeix una gran diferència entre el consell que té el rei dels humans i el que té el dels animals:
 

·El del rei es roí i solament està compost per homes vils, tothom vol arribar a ser rei i això fa que consumeixen el seu regne, cosa que repercuteix en el seu poble.
 

·El dels animals es tot el contrari, tothom té dret a expressar la seua opinió i es posen d'acord en qualsevol tema que es tracte.


He de dir que una de les frases que més m'ha agradat del text ha sigut aquesta: "El lleopard es digué a ell mateix que s'estimava més ser una bèstia irracional encara que desapareixeria després de la mort, que ser rei dels homes amb una culpa tan gran com la que tenia aquell per la seua maldat."




Al final del capítol, podem vore que l'actitud del lleó quan va posseir per força la muller del lleopard comença a semblar-se a la del rei dels humans, ja que un mal consell d'una bèstia molt astuta té com a conseqüència una mala conducta i, per tant, pot desencadenar una forta batalla.

jueves, 27 de noviembre de 2014

LLIBRE DE LES BÈSTIES- CAPÍTOL IV

En aquest capítol, Ramon Llull ens mostra, una vegada més, cóm de avariciós i d'orgullós es l'home i la sumisió que pot arribar a eixercir en els altres. Això l'aconsegueix mitjançant la utilització de relats breus narrats per cada bèstia. Hem de recordar que cada un dels animals equival a un tipus de persona humana, i estan relacionats per una qualitat pròpia. A més, podem vore com la rabosa utilitza la seua astúcia per al seu propi benefici i finalment aconsegueix el seu objectiu, que és ocupar el càrrec del gos. 

Esta situació podem translladarla a la realitat, on podem vore cada dia situacions com aquesta, en la qual cada persona tracta de aconseguir allò que vol utilitzant tots els mètodes possibles i fa el que siga per tal d' aconseguir-ho.

martes, 18 de noviembre de 2014


          

            PARIS!!





"LA CIUTAT DE L'AMOR"

 Fent una ullada pels meus documents a l'ordinador m'he trobat aquestes fotos i m'han plogut tots els records que tinc d'aquest viatge. Vam pujar al bus com estranys i vam tornar a la nostra ciutat com una gran família.
En aquest viatge tinc una de les millors experiències de ma vida i em porte persones que mai vaig a oblidar.
 Tots els records que tinc son gràcies a vosaltres: eixes nits en les quals ningú ens podia fer callar, les reganyines que ens em portat dels profesors, les voltes que hem donat pels carrers de Paris, l'intent que feiem per parlar frances... i tot això es poc comparat amb tot el que hem passat juntes.




US ESTIME      XIQUETES ♥

jueves, 13 de noviembre de 2014

LLIBRE DE LES BÈSTIES. CAPÍTOL III.

En el capítol III, Ramon Llull introdueix una anècdota de la seua vida dintre d'un exemple que posa la rabosa. Aquesta anècdota es refereix a l'esclau que tenia per tal de que aquest li ensenyara àrab, però com que l'àrab era totalment contrari a la religió que Ramon seguia,  l'esclau tractà de matar-lo en numeroses ocasions. Finalment va ser empressonat i es suïcidà.

El "Llibre de les bèsties" empra un llenguatge col·loquial, ja que estava destinat a lectors de baixa escala social amb un nivell de cultura molt baix.

jueves, 6 de noviembre de 2014

John Legend- All of me.




Aquesta cançó és el millor remei per aquests dies en els quals et gites en el teu llit sense ganes de res i trobes que et falta alguna cosa però no saps quina cosa és.

LLIBRE DE LES BÈSTIES. CAPÍTOL II.

Llegint el capítol II i amb els exemples d'aquesta història d'animals i bèsties he pogut comprendre millor cóm era la unitat política en l'Edat Mitjana. Cóm els cargs més importants es rodejaven i elegien la gent que volien al seu entorn en base als seus interessos i el poder que arribaven a tindre per el senzill fet de ser reis. En aquest fragment es veu reflectada la necessitat del poble de buscar la seua protecció en persones amb poder i, sobretot, jurant-li llealtat.

El meu viatge inoblidable.




BARCELONA


He de dir que aquest viatge ha sigut uns dels millors de la meva vida. Han sigut quatre dies que han passat com solament un. Barcelona i els seus encants, una de les ciutats mes boniques i meravelloses que tenim al nostre territori, amb tots els encants que porta dintre. I sense duda estic més que contenta de haver disfrutat d'aquesta ciutat amb la meua família i tornar a vore el meu germà major que és com un nano. Em sent molt afortunada d' haver pogut recórrer els seus carrers en bona companyia i ho tornaré a fer totes les voltes més que puga!!




 El millor lloc és aquell on tu mateix et trobes feliç, i tot alló que et rodeja et pareix meravellós. 


Per a mi el millor lloc del món és on vosaltres us trobeu.

martes, 4 de noviembre de 2014

LLIBRE DE LES BÈSTIES. CAPÍTOL I.



El llibre de les bèsties comença amb l'aparició de Fèlix, un varó que va caminant per un camí i es troba dos homes que pertanyen a l'anomenada ordre dels apòstols. Aquests li diuen a Fèlix que vénen d'un pla on hi ha un gran nombre de bèsties reunides amb la intenció d'elegir rei i al cap d'una estona Fèlix pren el camí cap al lloc on els animals es troben.

-Capítol I-

Aquest capítol es sitúa en una planícia i comença amb una reunió de les anomenades "bèsties", que volien elegir un rei. Els animals acordaren que el lleó seria rei, pero el bou intervingué i digué que el rei hi havia de ser gran, humil, que no causara mal als seus súbdits i que fóra de bella figura i, per tant, el lleó com els feia tremolar de por quan cridava, no podia ser rei. Aleshores la rabosa parlà i el seu argument va ser que Déu volgué que els animals serviren l'home i que, la resta d'animals havien de seguir la regla que Déu havia establit. Així, després de molt parlar i parlar, la rabosa va aconseguir fer por a tots els animals, que ara volien que el lleó fóra rei. Un dia, el bou i el cavall decidiren posar-se al servei de l'home i pront descobriren que aquell humà els feia treballar molt. Així va ocòrrer que el cavall li aconsellà que fugira a la seua terra, ja que era preferible viure en perill de mort, que amb un amo tan desgraït.



Aquest fragment em sembla una representació molt acertada del que és la nostra societat i supose que Ramon Llull el que volia( molt encertadament ) era plasmar una realitat i criticar la societat en la qual ell mateix vivia.

LLIBRE DE LES BÈSTIES.

-Introducció-

El llibre tracta de la lluita pel poder, els conflictes que ja en l'època en la qual està escrit aquest llibre existien en la societat i que hui dia continuen sorgint en la nostra mateixa. Els abusos de poder, la corrupció, les injustícies... són alguns dels temes que tracta aquesta història mitjançant la representació escrita d'un món paral·lel al nostre, com és el dels animals.

miércoles, 22 de octubre de 2014




Ha plogut com si algú li haguera trencat el cor al cel i he entés que tothom és d'on plora però sempre voldrà anar al lloc on riu.

MY DESTINY: London. 

No es tracta d'ón estés, sinò a ón vols arribar.



"EL SECRET DE LA FELICITAT NO ES TROBA EN FER SEMPRE EL QUE ES VOL, SINÒ EN VOLER SEMPRE EL QUE ES FA."