LLIBRE DE LES BÈSTIES. CAPÍTOL V.

En aquest capítol, l'autor de la novel·la parla de Déu i fa una adoració a la seua imatge.
Això ho podem vore en el següent fragment:

-Déu, que és el rei del cel i de la terra i de tot allò que existeix, és humil,
perquè totes les vegades que un el vol veure i parlar amb ell, pot fer-ho i
demanar-li totes es seues necessitats. Aquest rei no té porters a qui s´haja de donar diners, ni té consellers que per diners facen maldats ni enganys, ni creu en els afalacs de ningú, ni nomena veguers, jutges, alcaldes ni procuradors que siguen orgullosos vanagloriosos, avars, luxuriosos, injuriosos. ¡Beneït siga tal rei i beneïts siguen
tots aquells que l'estimen, el coneixen, l`honren i el serveixen!

Com podem observar, Ramon Llull tracta de fer una comparació de cóm es comporta el
ser humà (orgullós, avar...) frent a com és Déu (un ser humil i just).


Per altra part, del conte que la pantera conta al lleopard al començament del capítol
podem traure una idea ben clara: els èssers humans som materialistes per natura, i no
som sincers a l'hora de parlar de cóm es una persona interiorment quan aquesta persona ens proporciona bens materials. Així podem concloure que ens comportem d'una manera quan alguna cosa ens interessa i d'altra molt diferent quan les coses no ixen com nosaltres volem.



A mesura que vaig llegint el capítol, vaig donant-me compte d'una cosa molt clara: existeix una gran diferència entre el consell que té el rei dels humans i el que té el dels animals:
 
·El del rei es roí i solament està compost per homes vils, tothom vol arribar a ser rei i això fa que consumeixen el seu regne, cosa que repercuteix en el seu poble.
 
·El dels animals es tot el contrari, tothom té dret a expressar la seua opinió i es posen d'acord en qualsevol tema que es tracte.


He de dir que una de les frases que més m'ha agradat del text ha sigut aquesta: "El lleopard es digué a ell mateix que s'estimava més ser una bèstia irracional encara que desapareixeria després de la mort, que ser rei dels homes amb una culpa tan gran com la que tenia aquell per la seua maldat."



Al final del capítol, podem vore que l'actitud del lleó quan va posseir per força la muller del lleopard comença a semblar-se a la del rei dels humans, ja que un mal consell d'una bèstia molt astuta té com a conseqüència una mala conducta i, per tant, pot desencadenar una forta batalla.