AMSTERDAM-BRUSELAS

EL MEU PRÒXIM DESTÍ.

CONCLUSIÓ LES CENDRES DEL CAVALLER

Aquesta és l'última de les entrades que escriuré sobre aquest llibre. Joanot ens conta els darrers anys de la seua vida i com poc a poc, recupera l' honor i el llinatge de la seua família que tant li havia costat aconseguir i que havia vist caure durant tants anys.


Poc a poc he anat comprenent els sentiments de l'autor d'aquest relat i aquest llibre m'ha ajudat a vore la situació que vivien moltes famílies de l'època . També he vist  les actuacions en ocassions no massa acertades de Joanot però puc arribar a comprendre-les. No l'excuse, però si puc comprendre que en aquesta època ser el cap d'una família no era gens fàcil. Per això, és molt comprensible que Joanot es trobara en moltes ocassions en un carrer sense eixida i sense saber com havia d'actuar. No obstant això, actuà molt valerosament durant la seua vida decidint-se a ocupar un càrrec que no li corresponia.

En quant al llibre, pense que està molt ben estructurat i ens permet conéixer i entendre la vida de Joanot Martorell resumida en 228 pàgines, la qual cosa ens permet enriquir-nos culturalment i literària sense necessitat de llegir-nos tota la vida d'aquest i de qualsevol autor. A la mateixa vegada, trobe que he fet una bona elecciò amb aquest llibre tot i que a vegades ens resulte pessat i avorrit llegir lectures com aquestes. Pense que llegir aquests tipus de llibres ens ajuda a viatjar en el temps i adonar-nos com han canviat les coses i l'evolució que els èssers humans són capaços de dur a terme.

LES CENDRES DEL CAVALLER

En aquesta etapa del llibre, Joanot ja ha regresat d'Inglaterra amb tristesa perquè ha de deixar la seua estimada i seguir amb la seua vida a València. Durant el trajecte de retorn a la seua terra, el seu vaixell és atacat per uns pirates que li furten tota la mercancia que portaven damunt, i  Joanot es queda sense quasi diners. Ja a València comença amb els preparatius del matrimoni de la seua germana Isabel, que està compromesa amb Ausiàs March. El casament es celebra en febrer a Gandia , terra dels March i esdevé un acte públic i un dels esdeveniments més importants de l'any. No obstant això, en octobre Isabel mor i li deixa la seua herència al seu estimat.

Ací apareix un personatge que ja hem estudiar abans, Ausiàs March. Com ja sabíem, és conegut per les seues obres i és molt encertat pensar que molts dels seus poemes estaven dedicats a Isabel Martorell. Quan Isabel mor, li composa un poema que reproduïsc ara mateix:


Morta és ja la que tant he amat,
més jo son viu, veent ella morir:
amb gran amor, no es por bé soferir
que d'ella mort me puga haver llunyat.
Lla dec anar on és lo seu camí:
no sé què em té que en açò no m'acord.
Sembla que ho vull, mas no és ver, mort,
res no la tol al qui la vol per si. 

Podem comprovar el sentiment que Ausiàs tenia per la seua dona i la tristesa  que sent al veure-la morir.